Home

Elena Santamaría, directora artística de Santamaría Orfebres

Este taller fundat en 1870 manté la puresa de l’orfebreria tradicional, però s’atreveix també amb propostes arriscades que l’han portat a col·laborar amb dissenyadors en l’elaboració de plats o productes contemporanis. Quasi 150 anys en els quals ha evolucionat de l’orfebreria religiosa a l’elaboració d’adreços i pintes de gran qualitat, hui reco-negudes amb el I Premi Artesania Comunitat Valenciana, en la categoria Artesania Artística.

Sou una de les poques empreses que pot presumir de comptar amb tres generacions de mestres artesans i, a més, saber que el futur està assegurat amb una quarta generació ja formant-se en el taller. ¿Quin és el secret de Santamaría Orfebres?

No hi ha cap secret, simplement és el resultat de la passió amb què fem el nostre treball i a tot açò cal sumar la dedicació i la constància com a principals valors de la nostra empresa.

Recentment heu rebut el Premi Artesania Comunitat Valenciana, en la categoría Artesania Artística. ¿Què ha suposat este guardó per a l’empresa?

Este premi ens ha arribat en un moment molt especial i ha suposat una gran dosi d‘il·lusió per a tots nosaltres. Estem molt satisfets per este reconeixement.

¿En què consistia la col·lecció presentada als premis?

La peça presentada forma part d’una col·lecció de tocats de nòvia, un producte totalment artesanal. Es tracta de creacions pròpies realitzades en diferents metalls i acabats, que es realitzen en contacte directe amb la persona que la vestirà. Peces que solem combinar amb arracades, pintes, tiares i agulles.

Tot i que sou tres germanes, la direcció artística recau sols en tu. ¿Com i quan decideixes dedicar-te professionalment a l’orfebreria?

Des de molt menuda he viscut l’art molt a prop de la mà dels meus pares, m’encantava poder vindre al taller després de classe, era molt curiosa i a mon pare mai li importà que l’incordiara i tocara absolutament tot el que es posava per davant. Als quinze anys tenia molt clar a allò que em volia dedicar, vaig acabar els meus estudis i vaig començar a formar-me per traure’m el títol d’Orfebre, treballant al mateix temps. Mon pare, Vicente Santamaría, no m’ho posà fàcil, havia d’aprendre absolutament tot. Estic orgullosa d’haver tingut un mestre com ell.

Manteniu una constant renovació d’objectes i col·leccions en el catàleg del taller, ¿o és la fidelitat a la tradició el que marca la filosofia de l’empresa?

Hi ha un llarg recorregut. Després de tants anys, cada generació ha tingut el seu propi estil i influència per l’època que a cada u li ha tocat viure, però mai oblidem les nostres arrels i la tradició, que no és incompatible amb la constant innovació que en estos moments és tan necessària.

Pareix que l’artesania ha apostat per obrir-se a unes altres disciplines com el disseny per tal d’expandir la seua presència, ¿com valores estes experiències?

El disseny és part fonamental en el nostre treball, la constant renovació i l’estudi que exigeix cada peça per a fer-la única. Les noves propostes van acompanyades d’una mescla de tradició i innovació, una aposta molt satisfactòria.

¿En què esteu treballant actualment? 

Nous dissenys de pintes i adreços del vestit tradicional de valenciana, eixe és el nostre fort i el treball pel qual som més reconeguts a València. La col·lecció de tocats de nòvia està tenint molt d’èxit, ja que cada vegada la nòvia té més protagonisme. Treballem pensant en la dona que busca disseny i sap valorar l’artesania.

¿Quins són les vostres fonts d’inspiració?

Dibuixos antics, llibres de joies, revistes actuals de moda, viatjar, estils d’art amb els quals em sent més identificada, moltes vegades és el mateix client qui t’aporta una nova idea. La inspiració arriba a través de moltes fonts, però per a mi el més important es aprofitar bé el moment en què realment estic inspirada.

¿Com han afectat a l’orfebreria estos anys de recessió? ¿Eixirà reforçada? ¿O, al contrari, ha perdut el seu posicionamient davant de productes més industrials?

Estem en un moment complicat, hi ha molta informació i tota mena de productes, l’artesà ha de demostrar molt més que anys arrere. La nostra ciutat, València, està plena de bons artistes en tots els àmbits i el valencià entén de qualitat, és exigent i no es conforma amb qualsevol cosa. Sí, l’orfebreria i el treball ben fet eixiran reforçats.

I, en canvi, tot i els esforços del sector, la d’artesà és una professió amb risc de desaparéixer en la pròxima dècada. ¿Què més s’hi pot fer?

L’artesà necessita ajuda i ha de sentir-se protegit, valorat i estimat. L’artesania forma part de la identitat d’una ciutat, d’un país, però açò pareix importar-li sols a uns pocs i no és suficient. Cal promocionar-ho i saber-ho vendre, donar-li la importància que realment té. Ensenyar als més joves les possibilitats dels oficis artesans…

Advertisements