Home

Teresa Ricart Martínez, Gerent

A punt de complir ja 85 anys, Trufas Martínez és un dels comerços més emblemàtics de València. Sumen diverses distincions, l’última, el premi “Artesania Alimentària” de la Generalitat. Teresa Ricart Martínez és la seua gerent.

Què suposa per a vosaltres el Premi Artesania Comunitat Valenciana, en la categoria “Artesania Alimentària”?

El reconeixement a l’esforç en la gestió empresarial i un important suport per a començar a comercialitzar els nostres productes fora de la Comunitat Valenciana i animar-nos a escometre nous projectes de distribució.

El jurat va valorar el vostre “modern sistema de gestió” i la vostra “capacitat per a aplicar criteris de sostenibilitat, qualitat i innovació” en l’elaboració dels productes. Ens pots detallar una mica en què consisteix tot açò?

Tenim implantats “protocols de procediments operacionals” en els diferents processos i departaments, estant adaptats a les noves tecnologies: tenim informatitzades les àrees de producció, gestió i vendes. Hem implantat el sistema APPCC, garantint la “Qualitat i Seguretat Alimentària”, complint així amb totes les normes higienicosanitàries. Estudiem i desenvolupem contínuament noves textures i conceptes de producte, tractant d’estar a l’avantguarda en noves creacions de xocolate.

N3-sibarita-TrufasM

Fa poc més d’un any ens presentàveu una nova fórmula de xocolate pur al 70%, en rajolas de 65 grams. Què tal ha funcionat el producte?

Ha agradat molt i hem creat nous productes com el Xoc, un nou concepte per a prendre un xocolate calent, 100% xocolate natural, sense espessidor ni farines, ni lecitines, amb canyella, taronja, espècies, café… I seguirem creant.

Què altres productes nous ens pots destacar? Esteu treballant ara en alguna altra novetat?

Ens trobem molt creatius i motivats i estem treballant en tres creacions en xocolate, de les quals estem satisfets: “Obres Mestres” en xocolate amb relleus; “Sabates artesanes de xocolate”, a inspiració de l’artesana que els crea; i “Ventalls en forma de bombó”, pintats a mà.

Veiem, cada any, com van tancant comerços tradicionals a València. Vosaltres porteu oberts des dels anys 30 del passat segle, quin nés el secret?

Jo ho resumiria en Quatre paraules: “passió” i “il·lusió” tots els dies i en tot el que es fa, no perdre l’“essència”, i “mimar” al màxim el producte que elabores.

Un centre urbà sense comerços tradicionals és un centre al que li falta vida, autenticitat… Què creus que s’hauria de fer per a evitar la pèrdua d’estos negocis Artesans i familiars?

Considere que existeixen molts factors que fa que comerços tradicionals dia a dia s’estiguen perdent. Factors com les rendes antigues, el relleu generacional, sobretot en activitats que són sacrificades en horaris i en compliments de noves normatives. En ocasions les generacions següents no desitgen seguir amb eixa activitat que els seus pares o avis van iniciar amb tant esforç, però altres vegades, encara que un vulga, no és factible seguir amb l’activitat. És una pena que amb tanta globalització s’estiguen perdent eixos comerços que solament existeixen en un punt i en cap altre del món perquè és un artesà.

Després de diversos anys de dificultats econòmiques i estancament del consum, heu notat ja certa reactivació?

Afortunadament sembla que a poc a poc es va recuperant eixe estancament que a nivell general tots hem patit en major o menor grau.

Advertisements