Home

Productor de ceràmica de Manises (València), Maestro Artesà i investigador sempre en constant evolució. En el seu taller, l’experimentació és la norma, filosofia que li ha portat quasi des dels orígens de Domanises, fa ja més de 20 anys, a col·laborar amb diferents estudis de disseny a la recerca de nous horitzons. Guardonat amb el premi Nova Artesania per la peça Virgencita, concebuda per Ane Baraja, hui volem saber una mica més d’esta promesa, ja consolidada, de la ceràmica valenciana.

Una altra vegada un premi. I una altra vegada formant tándem amb un dissenyador. Sembla una equació de resposta segura, però com sorgeix esta filosofia d’empresa?

Des de Domanises pensem que la col·laboració amb dissenyadors és una forma de portar al límit la materia ceràmica, d’esta forma podem aportar noves formes i conceptes, estètics i funcionals al món ceràmic i camp del disseny. Deixant a banda l’immobilisme tradicional, conèixer nous materials i noves formes és el que sempre ens ha interessat investigar al cap i a la fi. A més de col·laboracions amb dissenyadors ja consolidats, apostem també pel futur del disseny ceràmic, amb idees fresques de promeses emergents i alumnes de disseny de diverses universitats, com és el cas de Ane Baraja i Samuel Gallego alumnes de la Universitat Politècnica de València, Primer Premi i Accésit en l’apartat de Nova Artesania, respectivament

Com sorgeix la idea de la peça: La Virgencita, que s’ha alçat amb el primer premi de la categoria Nova Artesania?

La idea de la Virgencita sorgeix com a projecte de Ane Baraja dins de l’assignatura de models i prototips de l’especialitat de disseny de la Universitat Politècnica de València. El briefing del treball era desenvolupar un disseny de producte actualitzat com a nou regal de promoció dins de la Comunitat Valenciana. La idea de Ane és poder omplir aqueix nínxol de mercat turístic que cerquen regals diferents per a comprar, arribant més lluny i poder vendre La Virgencita no solament a València com a Verge dels Desemparats si no, en qualsevol lloc turístic del territorio Nacional on es facen ofrenes a imatges de verges: El Rocío, El Pilar, etc. El primer premi que atorga el Centre d’Artesania dins de la modalitat Nova Artesania ens aporta visibilitat i reconeixement. I molts ànims als joves dissenyadors, ja que s’obrin portes sempre que hi ha reconeixements com estos.

N10-LaVirgencita-Domanises2

La ceràmica a Manises es troba actualment en un període de transite en el qual sembla que l’activitat industrial renaix. Tornarem a veure la ceràmica com una indústria puixant o el model ha canviat?

És segur que el model ha canviat. Ara com ara, no crec que es puga concebre un desenvolupament industrial tan gran com el que hi havia fa 15 anys, la mà d’obra i materials encareixen la producció i les despeses per a mantenir grans infraestructures ha pujat exponencialment, a més cal pensar que les compres que hui es realitzen solen ser de peces que es diferencien de la resta, no arribant a ser peces úniques però de tiratges relativament xicotets i molt bén diferenciades.

Com i quan decideixes dedicar-te professionalment a la ceràmica?

Decidisc des de molt jove dedicar-me al món plàstic. A la pregunta “Què vols ser de major?” responc des dels 6 anys: “ceramista”. Veig la necessitat de comunicar-me amb les mans i quines millor matèria que la ceràmica, a la qual el procés del foc transforma en material noble i inalterable. Compartisc la producció de ceràmica en el taller, amb la docència en el camp ceràmic des de l’any 1992. Amb 21 anys, acabats els estudis de Perit en Ceràmica Artística, comence a preparar-me per a esta aventura de crear sense parar productes amb els quals m’identifique, cercant sempre l’investigar tant en el passat, com en noves propostes per al futur. Comença la meua carrera professional!

Les peces eixides de Domanises reben atenció internacional i ja poden trobar-se en centres d’art i museus de primer nivel com el Thyssen, a Madrid. Són el nou marc en el qual presentar la ceràmica contemporània ara que el comerç tradicional s’ha retret?

És una via per descomptat i molt interessant entrar en canals de venda com a Museus, ja que tenen molta visibilitat i accés diari de milers de persones. Una altra via de venda interessant per a esta època de reculada en vendes en comerços tradicionals és la venda on-line, on quantitat de plataformes de venda consolidades están obertes a vendre els nostres productes.

Com veieu el futur de l’artesania ceràmica a la Comunitat Valenciana?

La veritat és que des de la meua opinió, el futur de l’Artesania a la Comunitat Valenciana és prometedor, tenim bones històries que explicar i molt grans artesans, amb grans capacitats, que estan en moments d’aportar els seus coneixements i crec que és reconegut el bon treball a València, no solament des d’Espanya, sinó també des de l’àmbit internacional. És un bon moment per a demostrar el que sabem i traure nostra millor part creativa per a competir.

Les noves tecnologies han facilitat l’accés al mercat global dels productes artesans, si bé sembla que encara no hi ha una resposta massiva del comprador, quina creus que n’és la causa?

Jo crec que falta més promoció des dels tallers artesans i sobretot una bona estratègia per a arribar al nínxol de mercat adequat. Sobretot, falta més capacitat per a manejar les xarxes socials i webs. A més de fer un bon producte actualitzat, s’ha de cuidar molt més la imatge, no solament del producte, també de com ens volem vendre, del nostre taller, del nostre entorn. En general del que som, açò fa que el mercat li pose cara a l’artesà, que segur es diferencia del que podem adquirir en un Ikea o en un Zara Home.

Advertisements