Home

Finalistes dels Premis Nacionals de Disseny en 2012 i dels Premis Nacionals de Ciutats de la Ceràmica en 2014, amb clients en 4 dels 5 continents, i quasi una dècada vinculats a l’artesania mitjançant col·laboracions amb professionals de diverses disciplines, Ana Yago i José Antonio Giménez són l’epicentre de Sanserif.es, un laboratori d’idees especialitzat a crear objectes de desig, des de joieria a mobiliari, interiorisme o complements de moda i decoració… rescatant tècniques artesanals i materials tradicionals.

Com i quan decidiu donar el salt del disseny a l’artesania? Sempre hem considerat que el nostre treball és fer vols captius, somiar amb un peu ancorat a terra, perquè el que sorgeix del nostre estudi no només ha de ser estètic, sinó també funcional i respectuós amb el medi ambient. En aquest camí, vam entendre que l’artesania era el millor vehicle per expressar-nos i, a poc a poc, quasi de forma inconscient, vam anant adaptant el nostre procés de treball i centrant-nos més en la producció artesanal. No hem abandonat el procés industrial perquè és un salt lògic i una etapa evolutiva necessària per a moltes peces que naixen en edicions limitades i que després s’adapten per arribar al gran públic. Aquesta és la virtut de conéixer tots dos mons.

Sanserif_FacesMoustacehB

Podries explicar què tècniques useu i en què consisteixen? Sempre ens ha atret el tèxtil i l’estampació. I, de fet, José Antonio Giménez es va treure el DCA per poder canalitzar aquesta passió orientada a productes fets a mà, molt personals i exclusius. Si bé, no ens limitem, quan pensem en un objecte o un producte, analitzem totes les fases del procés, des de les necessitats que pot cobrir, quines tècniques i materials artesanals serien les idònies, la seua possible evolució industrial, com vestir-ho –packaging i presentació-, i fins i tot la necessitat d’anar creant famílies complementàries… I això des de qualsevol disciplina, ja siga l’orfebreria o la pastisseria, l’ús del vidre, el metall o la fusta… No tenim límits. El que tenim és molts col·laboradors que són mestres és el seu ofici i ens guien en cada projecte.

Encara que desenvolupeu des d’escuradents de vidre a fonguis per tablets o complements per a la taula, el vostre mercat principal és la decoració És difícil obrir noves vies de negoci per a l’artesania? No. El difícil és canviar la imatge que es té de l’artesania. No es tracta de productes caducs o extemporanis. L’artesania actual és avantguarda. Madonna o Lady Gaga porten màscares d’artesans espanyols. Taules de mig món es vesteixen amb els coberts amb cares que vam fer per Lebrun Couverts. La Ceràmica de Manises es pot veure en el Victoria&Albert Museum. Les joies de Vicente Gracia se subhasten en Sothebys. I el Centre Manarat Al Saadiyat d’Abu Dhabi va triar els nostres seients de cartró com a única representació espanyola per a l’exposició Ecofuture. I tot és producte artesà contemporani. Aquest és el espill en el qual mirar-se.

Sanserif-PNA12-DelegVLC

Això sí, per obrir nous mercats cal adaptar el producte a les necessitats del públic actual. I vestir-ho adequadament. No podem vendre un gerro per 200€ i embolicar-ho en paper de periòdic i en una borsa blanca sense imatge. I també fer un pas cap a les tecnologies, apropar-se a la venda on line, sinó amb presència pròpia, sí facilitant la comercialització del producte en portals especialitzats. Són passos necessaris. Obrin mercats inesperats.

I, no obstant això, malgrat els esforços del sector, l’artesà és una professió amb el risc de desaparèixer en la propera dècada. Dubte d’eixe plantejament. Que es reduixca el nombre de professionals és un efecte normal de l’evolució dels mercats i les necessitats dels clients. El que cal pensar és que no es pot enfocar un negoci a llarg termini a la venda minorista o ambulant. És una activitat respectable, però manca de futur si no hi ha altres vies paral·leles de comercialització –on line, tendes especialitzades, clients directes…-. A més, cada dia hi ha més gent que busca productes diferencials, amb valors afegits, que és justament el principal fort de l’artesania.

Com veieu el futur de l’artesania a la Comunitat Valenciana? Amb moltes possibilitats. S’ha fet un bon treball per professionalitzar, dotar d’estructures i una imatge forta a l’artesania valenciana. Fins i tot hi ha una marca paraigua que facilita que qualsevol artesà disposi de packaging i presentacions de qualitat per als seus productes a un preu competitiu. Tot això és essencial per renovar la forma de veure l’artesania pel futur client. Artesania ha de ser sinònim de qualitat, tradició, sostenibilitat i diferenciació. I amb una cultura tan rica com la de la nostra autonomia és molt més fàcil encara. A més, comptem amb referents històrics com la ceràmica de Manises, els Ventalls d’Aldaia o el calçat d’Elda, per esmentar solament alguns nuclis artesanals amb projecció internacional.

13prSanserif-TrioBoth

Les noves tecnologies han facilitat l’accés al mercat global dels productes artesans, si bé, sembla que encara no hi ha una resposta massiva del comprador, Quin creeu que és la causa? Hi ha molta competència i la presència d’autèntics artesans encara és molt baixa. No obstant això, cada vegada és més habitual trobar artesania a la xarxa i en els mitjans de comunicació. La gent compra el que veu. I no es tracta de destinar grans pressupostos a la publicitat, sinó establir aliances amb els espais en els quals el nostre target de client es mou.

Advertisements