Home

Situada a Barxeta, comarca de La Costera, aquesta explotació ramadera compta amb 27 anys d’activitat sota la marca actual, recollint el llegat i la tradició de successives generacions de llinatge Calabuig dedicades a la ramaderia i a l’elaboració artesanal de formatges. Guardonada amb el premi Artesania Alimentària en la segona edició dels Premis d’Artesania de la Comunitat Valenciana

Granja “El Parral” és una empresa amb molta tradició familiar, ens podeu explicar com i quan va començar?

Som ja quatre generacions les dedicades des de principis del segle passat a la ramaderia i a l’elaboració artesanal de formatges. No obstant això és l’any 1989 quan se sentin les bases del negoci actual, encunyant en aquest moment el nom de ‘Granja El Parral’ en referència als parrales que antigament predominaven a la zona on ens trobem situats.

Heu estat els guardonats en la categoria alimentària, què suposa aquest premi per a l’empresa?

Abans de res és un reconeixement al treball i al sacrifici de tota la família que formem l’empresa, però també suposa un incentiu important que ens anima a continuar barallant per millorar el nostre negoci.

N13-PACV-GranjaElParral-3

Ens podeu explicar quin és el procés que seguiu per a la creació dels vostres formatges artesanals.

El procés comença amb la pasteurització de la llet, seguit de l’ompliment de cubes on es qualla la llet, després del que procedim a esmicolar la quallada que formarà la pasta dels nostres formatges i el seu posterior escorregut. Per exemple En el cas del formatge tradicional valencià “de tovalló” la pasta pot ser escorreguda en draps o teles, motiu pel qual se li dóna aquest nom a aquesta varietat de formatge. Encara que generalment s’usen motlles.

Finalment els formatges s’envasen i es refrigeren, estant ja llests per sortir a la venda si del que es tracta és de formatges frescos. No obstant això en el cas dels formatges semicurados es precisa d’una altra etapa més en el procés d’elaboració, consistent en l’oreig i la maduració dels formatges durant uns 2 o 3 mesos.

En l’elaboració dels nostres formatges prescindim d’utilitzar cap tipus de conservants ni colorants, així com tampoc emprem recobriments plàstics artificials, per la qual cosa l’escorça dels nostres formatges madurats és totalment comestible.

N13-PACV-GranjaElParral-1

A més de l’elaboració de formatges, què altres línies de productes esteu desenvolupant?

També elaborem mató a partir del sèrum subproducte de l’elaboració dels formatges; el tradicional “brullo” valencià molt recomanable com a postres amb una mica de mel o de sucre. I, per descomptat, comercialitzem els bens en venda a l’engròs en viu, així com també oferim abonament orgànic per a l’agricultura.

Sou una indústria artesana conscienciada amb el medi ambient, quin és l’última innovació que heu incorporat?

Reciclem tot el sèrum làctic i vam ser pioners a realitzar instal·lacions solars d’energia renovable. Una de les últimes innovacions va ser intentar agregar un generador eòlic a la instal·lació de autoconsumo que tenim en la formatgeria.

N13-PACV-GranjaElParral-3

Com veus el futur del sector alimentari artesà a València?

En el sector alimentari és fonamental que els consumidors puguin fàcilment diferenciar als elaboradors artesans dels productors industrials. En aquest sentit des del Centre d’Artesania de la Comunitat Valenciana s’està fent un bon treball en oferir una marca o distintiu especial que reconeix als artesans, però encara no és suficient; necessitem que les autoritats s’impliquin a regular i controlar l’ús d’adjectius qualificatius com el són el de ‘artesà’, ‘natural’, ‘tradicional’, etc. que constantment veiem que estan sent utilitzats en els eslògans i en les publicitats de grans cadenes industrialitzades de producció d’aliments, on s’empren additius i tècniques mecanitzades de treball que disten molt de ser veritablement artesanals.

Com afecta la crisi al vostre sector?

El sector productor de llet està travessant un mal moment, tancant-se moltes granges com a conseqüència de l’alliberament de les denominades ‘quotes làctiques’ que coincidit amb la disminució d’exportació de làctics.

Aquest disloqui de preus de la llet ha repercutit com és evident en el sector formatger. Com a conseqüència d’aquesta sobreproducció, que no aconsegueix a absorbir el mercat, els preus dels formatges també s’han vist afectats a la baixa. L’única manera de regularitzar aquesta situació és restringir la lliure importació de llet que arriba fonamentalment des de França. Resulta com una broma de mal gust que en un país com Espanya, amb dèficit de producció lletera, existeixi no obstant això una situació d’excedent de llet i de producció de formatges.

Advertisements