Home

Hi ha poques experiències més intenses que enfonsar les mans en l’argila per donar forma a un objecte propi. Veure com un mestre artesà fa créixer una gerra en el seu torn o dibuixa amb mestratge els detalls que decoraran la peça ens evoca el desig de posseir aquest objecte únic. Un objecte inassolible en moltes ocasions.

I, no obstant això, per un dia, això és el que ocorre anualment en la població valenciana de Manises des de, almenys, el segle XVIII, quan es va popularitzar la tradició de regalar ceràmica, i aquest acte impulsiu es va concretar a la festa que avui denominem la Cavalcada de la Ceràmica. Fixada per a la posteritat el 18 de juliol, quan els clavarios de les “Santes Escudelleres” -Santes Justa i Rufina-, patrones dels ceramistas i de la ciutat de Manises, encapçalen una festa que ofereix un espectacle únic al món.

D’aquestes primeres celebracions que li van valer a la població la concessió del títol de Ciutat Històrica i Laboriosa, al mateix temps que es convertia en un puixant nucli d’indústries artesanes que marcarien un estil propi i recognoscible internacionalment, poc queda ja, excepte els gegants i cabezudos. I la reminiscència medieval dels seus orígens no datats amb certesa encara.

Avui, la modernitat ha convertit la festa i la població en un mercat vivent en el qual els tallers obren les seves portes als curiosos, els carrers principals es converteixen en un mercat ambulant, i el Avec-Gremi ofereix tallers gratuïts amb mestres artesans que ensenyen als visitants a crear des d’un morter a un plat decoratiu o un càntir.

Una efervescència que torna a encendre els forns dels tallers i la culminació dels quals en la desfilada de carrosses i centenars de ciutadans obsequiant amb peces de l’artesania local a tots els assistents. Prop de 40.000 reproduccions passen de les mans dels seus autors a les dels turistes i habitants de les poblacions properes. És el moment culminant de Festa i Cavalcada de la Ceràmica a Manises, una celebració que explica ja amb 114 anys acreditats d’existència, encara que els seus ressons s’estenguin més enllà en el temps.

Aquesta cercavila, declarat Festa d’Interès Autonòmic en 2008, és una mostra més del que ha significat –i encara significa- aquesta disciplina artesana en el llevant espanyol, i particularment a Manises. Unes arrels que, encara que tenen els seus antecedents en les confraries i gremis de l’Edat mitjana, han arribat fins a l’actualitat aconseguint un estil propi i que té un lloc privilegiat en els principals museus i col·leccions d’arts suntuarias del món.

Un any més, des de la plaça de la Llenya surten els danzarines, les carrosses i els camions carregats de ceràmica para recorren des del carrer del Vaig moldre de la Llum a la Masia de la Cova, i culminar en l’avinguda Blasco Ibáñez una festa popular que en aquesta edició va comptar amb la novetat de la incorporació de l’art del #grafiti a la decoració de les carrosses.

Les mans i els sprays d’Álvaro Hernández Santa Eulalia, més conegut al món de l’art urbà com ´Avo´, i Juan Antonio Sánchez Santos, ´Pichi´, han reinterpretat els motius relacionats amb el món de la ceràmica, com els socarrats, elements amb blau cobalt i figures ceràmiques, entre uns altres. Un nou pas que busca modernitzar la festivitat amb un enfocament artístic diferent, però que continua respectant el tradicional art local, a la recerca de nous públics que la facin perdurar altres cent anys.

Advertisements